Quan pensem en el Delta de l’Ebre, és difícil imaginar-lo sense els seus extensos arrossars. Camps que canvien de color amb el pas de les estacions, canals plens d’aigua i un paisatge gairebé infinit que s’ha convertit en una de les imatges més representatives d’aquest territori.
Però els arrossars no sempre han format part del Delta tal com els coneixem avui. La història del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre està estretament relacionada amb la transformació del territori, la construcció dels canals de reg i, sobretot, amb generacions de persones que van aprendre a adaptar-se a un entorn molt particular.
Abans dels arrossars: com era el Delta de l’Ebre?
Durant segles, bona part del Delta va ser un territori format per aiguamolls, llacunes, zones salines i terres difícils de conrear.
La població aprofitava els recursos que tenia al seu abast mitjançant activitats com la pesca, la caça, la ramaderia, les salines o la recol·lecció de plantes. Entre els segles XVII i XVIII també van començar a guanyar pes alguns conreus com el blat, l’ordi o el panís.
La gran transformació agrícola, però, encara havia d’arribar.
El paisatge que avui relacionem immediatament amb el Delta es va anar configurant sobretot durant els segles XIX i XX, quan el cultiu de l’arròs es va expandir de manera progressiva.
Els canals que van transformar el Delta
Per entendre la història de l’arròs cal parlar necessàriament de l’aigua.
La construcció de grans infraestructures de reg va permetre portar aigua dolça del riu fins a terres que fins aleshores resultaven molt difícils de cultivar.
Un dels moments clau va arribar l’any 1860, amb l’entrada en funcionament del sistema de reg a l’hemidelta dret. A l’hemidelta esquerre, aquesta transformació es consolidaria més tard, a partir de 1912.
A poc a poc es va crear una extensa xarxa de canals, sèquies i desguassos que canviaria per sempre el territori.
I amb l’aigua va arribar l’arròs.
Els terrenys es van anar convertint en camps de cultiu i la població del Delta va créixer considerablement. Segons dades recollides pel Parc Natural, la població de la zona va passar de 5.278 habitants l’any 1857 a més de 20.000 l’any 1930.
Cultivar arròs no va ser fàcil
La imatge tranquil·la dels arrossars actuals amaga una història marcada per un enorme esforç humà.
Transformar aiguamolls i terrenys salins en terres aptes per al conreu va requerir anys de treball. A això s’hi sumaven les inundacions, les dificultats del terreny i malalties com el paludisme, molt relacionades en aquella època amb les zones d’aigua estancada.
L’arribada dels canals i l’expansió del regadiu van provocar episodis especialment durs. El Parc Natural del Delta de l’Ebre documenta que, fins a l’any 1918, els brots de paludisme relacionats amb aquest procés van causar milers de morts.
Darrere del paisatge que avui fotografiem hi ha, per tant, moltes generacions de pagesos i famílies que van contribuir a donar forma al Delta actual.
L’arròs transforma el paisatge durant tot l’any
Una de les peculiaritats dels arrossars del Delta és que el paisatge mai és exactament igual.
A la primavera, els camps s’inunden i es converteixen en grans miralls que reflecteixen el cel.
Amb l’arribada de l’estiu, el verd domina el paisatge i les plantes d’arròs van creixent.
A finals d’estiu i principis de tardor, els camps adquireixen tonalitats més daurades i arriba un dels moments més importants de l’any: la sega de l’arròs.
Finalment, durant els mesos posteriors a la collita, el paisatge torna a transformar-se.
Aquest cicle agrícola és una de les raons per les quals visitar el Delta en diferents èpoques de l’any pot oferir experiències completament diferents.
Molt més que agricultura
Actualment, l’arròs és una part fonamental de la identitat del Delta.
La construcció de la xarxa hidràulica necessària per al seu cultiu va transformar profundament l’ecosistema i la manera de viure de la població. Avui, els arrossars ocupen una part molt important de la superfície deltaica i formen un paisatge agrícola estretament relacionat amb els espais naturals que l’envolten.
Canals, arrossars, llacunes i aiguamolls formen un mosaic que també és especialment valuós per a nombroses espècies d’aus.
És aquesta convivència entre activitat humana i natura la que dona al Delta bona part del seu caràcter.
De l’arrossar al plat
I, evidentment, parlar d’arròs al Delta també és parlar de gastronomia.
L’arròs forma part de moltes de les receptes tradicionals del territori i permet entendre una cuina molt vinculada al producte local, al mar i a la terra.
Arrossos mariners, arròs amb ànec, plats elaborats amb peix i marisc de la zona… Descobrir el Delta també significa asseure’s a taula i conèixer els seus sabors.
Perquè darrere de cada plat d’arròs hi ha una història que comença molt abans d’arribar a la cuina: comença als camps.
Descobreix el Delta més enllà del paisatge
Conèixer aquestes històries fa que la visita sigui diferent.
Els camps deixen de ser simplement una fotografia bonica per convertir-se en el resultat de segles de transformació, esforç i convivència amb un territori excepcional.
Des de l’Hotel Rull, a Deltebre, pots convertir la teva estada en un punt de partida per descobrir els arrossars, les llacunes, les platges, la gastronomia i moltes de les històries que han donat forma al Delta de l’Ebre.
Perquè visitar el Delta és bonic. Entendre’l fa que l’experiència sigui encara més especial.
Vols començar a preparar la teva escapada al Delta? Contacta amb l’Hotel Rull i t’ajudarem a planificar la teva estada.